Náufrago en tierra

viernes 26 de marzo de 2010

Espanya i Lluís Companys


Espanya té un greu problema no resolt i és que, al dia d'avui ls justícia és l'assignatura pendent de la democràcia. Cada dia som espectadors d'entrebancs legals quan es pretén que la justícia arribi a la ciutadania i als drets històrics, sempre els tribunals troben la forma de fer unes interpretacions jurídiques que són molt llunyanes a les que a Europa envers el nazisme i al feixisme s'han fet.

Els tribunals no han restituït a les famílies l'honor de les persones que foren assassinades per l'Estat feixista com s'ha fet, per exemple a l'Alemanya, en el que es rehabilitaren als condemnats a mort de la justícia nazi. Alemanya en motiu del 70 aniversari de la II Guerra Mundial va procedir a l'anulació, mitjançant una llei, de les sentencies que es promulgaren en temps del nazisme. Un acte fet perquè les famílies dels ajusticiats recuperessin la dignitat, al temps que representava el reconeixement d'un acte injust i d'una reparació simbòlica.




Lluís Companys
La junta de fiscals de sala, convocada pel Fiscal General de l'Estat, Cándido Conde-Pumpido, ha vist que és 'legalment improcedent' presentar un recurs de revisió davant al Tribunal Suprem per anular el judici sumaríssim franquista que va condemnar a mort en 1940 al president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys. Dir ara que les sentencies foren il·legítimes -cosa que tots ja sabíem- no és lo que legítimament correspon, les paraules tenen la seva importància.

Les sentencies no les pot anular ningú més que el Tribunal Suprem, no es pot dir que la llei de la 'Memòria històrica' ja ho contempla, no és cert. És el Tribunal Suprem el que té que anular la sentencia que va condemnar al President Lluís Companys perquè anul·lar-la vol dir que era innocent. És incomprensible que, al dia d'avui formant part de l'Europa de les llibertats i, després dels anys que fa, es doni l'explicació que una sentencia anul·lant el judici que va condemnar a mort a un President de la Generalitat, -únic cas en tota Europa- crearia 'inseguretat jurídica'. Tot al contrari, la inseguretat la creen els tribunals actuals i les seves sentencies que, en molts dels casos, emmascaren o dubten per no restituir el que és de dret i que a tota Europa no s'explicant.

El senyor Montilla ja ho troba bé i amb les seves pròpies paraules 'ho valora satisfactòriament'. ¡Dons no, senyor Montilla!. Així no se'l restitueix de la seva innocència legal, d'admetre-ho tal com fa vostè seria que: El President Companys 'legalment va ser ben condemnat'. És incomprensible que un actual President de la Generalitat, es conformi amb la no restitució de la innocència d'un predecessor seu.

Etiquetas: , ,

0 comentarios:

Publicar un comentario en la entrada

<< Página principal