Náufrago en tierra

viernes 26 de marzo de 2010

Espanya i Lluís Companys


Espanya té un greu problema no resolt i és que, al dia d'avui ls justícia és l'assignatura pendent de la democràcia. Cada dia som espectadors d'entrebancs legals quan es pretén que la justícia arribi a la ciutadania i als drets històrics, sempre els tribunals troben la forma de fer unes interpretacions jurídiques que són molt llunyanes a les que a Europa envers el nazisme i al feixisme s'han fet.

Els tribunals no han restituït a les famílies l'honor de les persones que foren assassinades per l'Estat feixista com s'ha fet, per exemple a l'Alemanya, en el que es rehabilitaren als condemnats a mort de la justícia nazi. Alemanya en motiu del 70 aniversari de la II Guerra Mundial va procedir a l'anulació, mitjançant una llei, de les sentencies que es promulgaren en temps del nazisme. Un acte fet perquè les famílies dels ajusticiats recuperessin la dignitat, al temps que representava el reconeixement d'un acte injust i d'una reparació simbòlica.




Lluís Companys
La junta de fiscals de sala, convocada pel Fiscal General de l'Estat, Cándido Conde-Pumpido, ha vist que és 'legalment improcedent' presentar un recurs de revisió davant al Tribunal Suprem per anular el judici sumaríssim franquista que va condemnar a mort en 1940 al president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys. Dir ara que les sentencies foren il·legítimes -cosa que tots ja sabíem- no és lo que legítimament correspon, les paraules tenen la seva importància.

Les sentencies no les pot anular ningú més que el Tribunal Suprem, no es pot dir que la llei de la 'Memòria històrica' ja ho contempla, no és cert. És el Tribunal Suprem el que té que anular la sentencia que va condemnar al President Lluís Companys perquè anul·lar-la vol dir que era innocent. És incomprensible que, al dia d'avui formant part de l'Europa de les llibertats i, després dels anys que fa, es doni l'explicació que una sentencia anul·lant el judici que va condemnar a mort a un President de la Generalitat, -únic cas en tota Europa- crearia 'inseguretat jurídica'. Tot al contrari, la inseguretat la creen els tribunals actuals i les seves sentencies que, en molts dels casos, emmascaren o dubten per no restituir el que és de dret i que a tota Europa no s'explicant.

El senyor Montilla ja ho troba bé i amb les seves pròpies paraules 'ho valora satisfactòriament'. ¡Dons no, senyor Montilla!. Així no se'l restitueix de la seva innocència legal, d'admetre-ho tal com fa vostè seria que: El President Companys 'legalment va ser ben condemnat'. És incomprensible que un actual President de la Generalitat, es conformi amb la no restitució de la innocència d'un predecessor seu.

Etiquetas: , ,

jueves 13 de agosto de 2009

ARGENTINA Condena ejemplar por los crímenes de la dictadura argentina.


El periódico El País de hoy jueves 13 de agosto de 2009, publica la noticia de que se ha condenado ejemplarmente los crímenes de la dictadira argentina en contra de las 'Leyes del perdón'
Estamos tan habituados a que los Tribunales de Justicia de la mayoría de los países 'civilizados', cuando tienen que promulgar Leyes o emitir sentencias que han de condenar con toda justicia a los que cometieron las barbaridades más ignominiosas, los delitos más obscenos, el asesinato 'selectivo' o las torturas infligidas a ciudadanos y, el más ignominios de todos, el rapto de niños!, que todo esa 'cesta de maldad' se vea, muchas veces, como los Tribunales encuentran recovecos 'legales' para emitir sentencias no condenatorias a personas que cometieron, con toda impunidad, actos de barbarie bajo la protección de gobiernos precedentes. No se pueden emitir sentencias que son una justificación vergonzosa, gozando del amparo e incluso de la exoneración de esos delitos, y que, al ser sentenciados por los más altos Tribunales de Justicia, nos dejan con la desazón de sentirnos desprotegidos.

No se pueden justificar los asesinatos, ni las torturas cometidas por los 'aparatos del poder' en Estados que padecieron la tiranía represora en épocas pasadas. Cuando llega la democracia tienen que ser promulgadas sentencias condenatorias de tales hechos y tienen que ser revisadas las que fueron emitidas para ocultar o exonerar unos crímenes imperdonables. Un país no puede acceder a la democracia sin limpiar el daño hecho a sus conciudadanos en tiempos pasados. No se puede ser demócrata y aceptar la ignominia cometida por militares, por políticos y por todos aquellos 'servidores del poder', estómagos agradecidos que estuvieron en la sombra de esos poderes haciendo el trabajo sucio a esos gobiernos. Los Tribunales de Justicia deben condenar sin paliativos a las cúpulas dirigentes que alentaron, o no detuvieron, esas tropelías de lesa humanidad y eso, ocurra donde ocurra, sea en España, Argentina o los Estados Unidos.

La ciudadanos que no entendemos de leyes, sí sabemos, -en nuestro pocas luces de jurisprudencia- que hay leyes que son indignas de haber salido de ilustres hombres de leyes y que, al ostentar esos altos cargos de Justicia, no cumplan con su cometido legal por el que fueron investidos: defender en justicia a la ciudadanía.
El Sofista de Facebook

Cronología de las 'Leyes del perdón'

Etiquetas: , ,